Llibres per conèixer la natura

Recomanacions de llibres i recursos per a conèixer la natura a Catalunya.

Anuncis

Dimecres 26 d’abril de 2017. De bon matí ja he tret les plantes al jardí perquè l’aigua que cau del cel les deixi ben esplèndides. La previsió és de pluja per a tot avui i demà. Una primavera regalada que ens deixa dies com el d’avui i d’altres d’assolellats que permeten gaudir (sense quedar xops com ànecs) del medi natural.

Per això avui he pensat que seria bo recomanar llibres i material que pot servir per a conèixer la natura. Els mesos d’abril i maig són un dels millors moments per gaudir de la natura a casa nostra i, tot i que ja ha passat la diada de Sant Jordi, mai és tard per recomanar llibres, i menys si serveixen per conèixer i estimar la natura de casa nostra.

Així és que, a partir d’ara, ja no tindreu cap excusa per sortir a caminar amb els amics, la família, els i les amants i descobrir la fauna i la flora de les nostres contrades.

A l’enllaç següent hi ha uns quants llibres i recursos que són els que faig servir jo amb més asiduitat. Si algú en coneix més, benvinguts seràn!

Llibres per conèixer la natura

 

Llibres per conèixer la natura

Recomanacions de llibres i recursos per a conèixer la natura a Catalunya.

Dimecres 26 d’abril de 2017. De bon matí ja he tret les plantes al jardí perquè l’aigua que cau del cel les deixi ben esplèndides. La previsió és de pluja per a tot avui i demà. Una primavera regalada que ens deixa dies com el d’avui i d’altres d’assolellats que permeten gaudir (sense quedar xops com ànecs) del medi natural.

Per això avui he pensat que seria bo recomanar llibres i material que pot servir per a conèixer la natura. Els mesos d’abril i maig són un dels millors moments per gaudir de la natura a casa nostra i, tot i que ja ha passat la diada de Sant Jordi, mai és tard per recomanar llibres, i menys si serveixen per conèixer i estimar la natura de casa nostra.

Així és que, a partir d’ara, ja no tindreu cap excusa per sortir a caminar amb els amics, la família, els i les amants i descobrir la fauna i la flora de les nostres contrades.

A l’enllaç següent hi ha uns quants llibres i recursos que són els que faig servir jo amb més asiduitat. Si algú en coneix més, benvinguts seràn!

Llibres per conèixer la natura

 

Perquè es mou la Setmana Santa?

Diumenge 9 d’abril, la Plaça de la Sardana de Torelló és plena de fisioterapeutes, públic, famílies, creperies, cerveseries… per rebre els corredors de la cursa dels Matxos. Aquest any, a més, s’hi barreja mainada i families religioses que surten de l’església, de beneir la palma i el palmó. És diumenge de Rams. La majoria d’anys aquesta cursa no coincideix amb aquesta festivitat però altres anys si. I és que la Setmana Santa és una d’aquelles festes que any rere any es mou al nostre calendari.

Perquè es mou la Setmana Santa?

Bona part de festes de casa nostra tenen relació amb els estacions de l’any, els solsticis i els equinoccis i amb el moviment de la Terra al voltant del Sol. Els orígens de les nostres festes populars són pagans i es relacionen amb els astres i l’observació que en feien els nostres avantpassats. Moltes d’elles estan fixades al calendari com Nadal (el 25 de desembre) o Sant Joan (el 24 de juny). Ambdues festes tenen una clara relació amb els dos solsticis, el d’hivern (21 de desembre) i el d’estiu (21 de juny). Totes dues festes es relacionen amb el moviment de translació que fa la Terra al voltant del Sol.

Els dies festius de Setmana Santa també tenen relació amb el moviment de la Terra al voltant del Sol i, a més, en aquest cas, s’hi afegeixen els de la Lluna.

setmana santa i lluna plena

La Setmana Santa comença el Diumenge de Rams dia en què es beneeixen les palmes i els palmons. Continua amb el Dijous i Divendres Sant i s’acaba amb el Diumenge i Dilluns de Pasqua.

El diumenge i dilluns de Pasqua s’escauen sempre després de la primera Lluna plena que segueix l’equinocci de primavera. Per tant, el Dijous Sant o el Divendres Sant sempre hi haurà Lluna plena i, el diumenge anterior, serà el Diumenge de Rams.

L’equinocci de primavera es dóna en el moment en què el Sol travessa el pla de l’equador, que sol ser al voltant del 20 de març, quan diem que comença la primavera.

La lluna plena es dóna cada 29,53 dies solars mitjans. La Lluna plena és una de les diferents fases que té aquest satèl·lit de la Terra. Les fases de la Lluna varien de manera cíclica a causa del seu moviment al voltant de la Terra i de la posició que hi ha entre aquestes dues i el Sol. La meitat de la Lluna que s’observa des de la Terra no sempre està il·luminada pel Sol sinó que varia des de la totalitat (lluna plena) fins a la nul·litat (lluna nova o vella). Entremig trobem les fases creixent i minvant en funció del grau d’il·luminació solar que rebi la Lluna.

Per tant, la Setmana Santa sempre serà després del solstici de primavera, quan el Sol il·lumini de manera total la meitat de la Lluna que es pot observar des de la Terra (Lluna plena).

A partir de la Setmana Santa es fixen moltes altres dates i festes senyalades al nostre calendari i que, per tant, tenen relació amb els moviments de la Lluna, la Terra i el Sol. En destaquen:

  • Les festes del Carnestoltes, el dimecres de cendra (enterrament de la sardina) és 47 dies abans de del Diumenge de Pasqua
  • La segona Pasqua és 49 després del Dilluns de Pasqua
  • El dia de Corpus (dijous de Patum a Berga, l’ou com balla a Barcelona, i les enramades d’Arbúcies o Sallent) el segon dijous després de la segona Pasqua.

 

 

Per tant, la Setmana Santa i la resta de dies festius i festes populars de cada nostra són una manifestació clara de la importància que tenia l’observació dels astres durant èpoques passades i de com es van fixar les dates i festivitats en un calendari en funció de les observacions de la natura i el cel. És un clar reflex de com els nostres avantpassats van saber-la observar, llegir i interpretar.

Quin doll d’aigua a la font…

Quin doll d’aigua a la font, ara que és vespre… deia Salvat Papasseit en el seu poema sense acabar.

Quin doll d’aigua a la font, i no en podem beure… diuen els habitants de la Plana de Vic.

No en podem beure perquè la majoria de les fonts tenen unes concentracions de nitrats molt per sobre del què la Organització Mundial de la Salut (OMS) considera potable.

Què són les fonts?

Les fonts són les surgències o punts per on surt l’aigua que hi ha acumulada sota terra, en el que en diem aqüífers o aigua subterrània. Quan plou, bona part de l’aigua que cau sobre terra, s’acumula entremig dels porus i petits espais que hi ha a les roques permeables de sota terra en forma de reserva hídrica. Ens ho hem d’imaginar com si fos una gran esponja on queda acumulada tota l’aigua. Quan l’aigua troba una esquerda o un punt que surt a l’exterior en aquestes roques, es forma una font.

font de la Redorta

Què són els nitrats?

Els nitrats són una de les formes orgàniques del nitrogen. Estan formats per un àtom de nitrogen i tres d’oxigen (NO3-). Són un dels nutrients més bàsics per al creixement de plantes, algues i de tot el conjunt dels productors primaris. Els nitrats es formen a través d’un procés biològic que fan els bacteris nitrificants: la nitrificació. Durant aquest procés s’oxida l’amoni formant nitrits, que també s’oxiden i formen els nitrats.

cicle nitrogen

Podem trobar nitrats als ecosistemes naturals, però sempre a concentracions molt baixes. Apareixen durant el procés de descomposició de la matèria orgànica (fulles, troncs, animals morts…) per part dels bacteris. De fet, al medi natural el nitrogen i el fòsfor, dos dels elements principals per a la vida, es troben en concentracions molt baixes. Són el que en diem, elements limitants, perquè costen de trobar.

Per altra banda, els nitrats són un dels elements més utilitzats en la producció agrícola (camps de conreu, horts, plantacions, etc.) com a adob, perquè les plantes creixin més i millor. Ja hem dit que de manera natural costen de trobar i, per tant, si volem que els camps produeixin, els hi hem d’afegir. Es poden utilitzar nitrats procedents de la indústria química o bé de derivats orgànics. Generalment, els adobs més utilitzats en l’agricultura solen ser fems (generalment de vaca o caball) i purins (residus líquids de defecacions provinents de granges de porcs).

Com van a parar els nitrats a les fonts?

Amb l’aplicació d’adobs als camps de conreu, les plantes fan servir la quantitat de nutrients (entre els que hi ha els nitrats) que necessiten per créixer i la resta queda acumulat al subsòl i l’aigua subterrània. Per tant, si hi posem la mida justa d’adobs, les plantes i els cultius l’aprofiten, creixen i tenim una bona producció. Quan adobem en excés, aquests nutrients queden acumulats en excés també a la terra, a les aigües subterrànies. Finalment, les fonts són la sortida de l’aigua subterrània a la superfície, per tants els nitrats hi han arribat a través dels camps del seu ús als camps de conreu.

En comarques com Osona, el Segrià, l’Alt Empordà o el Pla de l’Estany, l’excés de purins abocats als camps de conreu fa que les aigües subterrànies superin els llindars de concentració de nitrats permesos per l’OMS (50 mg/L). Arrel d’això, la majoria de les fonts porten el cartell d’aigua no potable.

Us deixo alguns enllaços amb dades i informació sobre la problemàtica dels nitrats a casa nostra.