Perquè es mou la Setmana Santa?

Diumenge 9 d’abril, la Plaça de la Sardana de Torelló és plena de fisioterapeutes, públic, famílies, creperies, cerveseries… per rebre els corredors de la cursa dels Matxos. Aquest any, a més, s’hi barreja mainada i families religioses que surten de l’església, de beneir la palma i el palmó. És diumenge de Rams. La majoria d’anys aquesta cursa no coincideix amb aquesta festivitat però altres anys si. I és que la Setmana Santa és una d’aquelles festes que any rere any es mou al nostre calendari.

Perquè es mou la Setmana Santa?

Bona part de festes de casa nostra tenen relació amb els estacions de l’any, els solsticis i els equinoccis i amb el moviment de la Terra al voltant del Sol. Els orígens de les nostres festes populars són pagans i es relacionen amb els astres i l’observació que en feien els nostres avantpassats. Moltes d’elles estan fixades al calendari com Nadal (el 25 de desembre) o Sant Joan (el 24 de juny). Ambdues festes tenen una clara relació amb els dos solsticis, el d’hivern (21 de desembre) i el d’estiu (21 de juny). Totes dues festes es relacionen amb el moviment de translació que fa la Terra al voltant del Sol.

Els dies festius de Setmana Santa també tenen relació amb el moviment de la Terra al voltant del Sol i, a més, en aquest cas, s’hi afegeixen els de la Lluna.

setmana santa i lluna plena

La Setmana Santa comença el Diumenge de Rams dia en què es beneeixen les palmes i els palmons. Continua amb el Dijous i Divendres Sant i s’acaba amb el Diumenge i Dilluns de Pasqua.

El diumenge i dilluns de Pasqua s’escauen sempre després de la primera Lluna plena que segueix l’equinocci de primavera. Per tant, el Dijous Sant o el Divendres Sant sempre hi haurà Lluna plena i, el diumenge anterior, serà el Diumenge de Rams.

L’equinocci de primavera es dóna en el moment en què el Sol travessa el pla de l’equador, que sol ser al voltant del 20 de març, quan diem que comença la primavera.

La lluna plena es dóna cada 29,53 dies solars mitjans. La Lluna plena és una de les diferents fases que té aquest satèl·lit de la Terra. Les fases de la Lluna varien de manera cíclica a causa del seu moviment al voltant de la Terra i de la posició que hi ha entre aquestes dues i el Sol. La meitat de la Lluna que s’observa des de la Terra no sempre està il·luminada pel Sol sinó que varia des de la totalitat (lluna plena) fins a la nul·litat (lluna nova o vella). Entremig trobem les fases creixent i minvant en funció del grau d’il·luminació solar que rebi la Lluna.

Per tant, la Setmana Santa sempre serà després del solstici de primavera, quan el Sol il·lumini de manera total la meitat de la Lluna que es pot observar des de la Terra (Lluna plena).

A partir de la Setmana Santa es fixen moltes altres dates i festes senyalades al nostre calendari i que, per tant, tenen relació amb els moviments de la Lluna, la Terra i el Sol. En destaquen:

  • Les festes del Carnestoltes, el dimecres de cendra (enterrament de la sardina) és 47 dies abans de del Diumenge de Pasqua
  • La segona Pasqua és 49 després del Dilluns de Pasqua
  • El dia de Corpus (dijous de Patum a Berga, l’ou com balla a Barcelona, i les enramades d’Arbúcies o Sallent) el segon dijous després de la segona Pasqua.

 

 

Per tant, la Setmana Santa i la resta de dies festius i festes populars de cada nostra són una manifestació clara de la importància que tenia l’observació dels astres durant èpoques passades i de com es van fixar les dates i festivitats en un calendari en funció de les observacions de la natura i el cel. És un clar reflex de com els nostres avantpassats van saber-la observar, llegir i interpretar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s