Perquè es mou la Setmana Santa?

Diumenge 9 d’abril, la Plaça de la Sardana de Torelló és plena de fisioterapeutes, públic, famílies, creperies, cerveseries… per rebre els corredors de la cursa dels Matxos. Aquest any, a més, s’hi barreja mainada i families religioses que surten de l’església, de beneir la palma i el palmó. És diumenge de Rams. La majoria d’anys aquesta cursa no coincideix amb aquesta festivitat però altres anys si. I és que la Setmana Santa és una d’aquelles festes que any rere any es mou al nostre calendari.

Perquè es mou la Setmana Santa?

Bona part de festes de casa nostra tenen relació amb els estacions de l’any, els solsticis i els equinoccis i amb el moviment de la Terra al voltant del Sol. Els orígens de les nostres festes populars són pagans i es relacionen amb els astres i l’observació que en feien els nostres avantpassats. Moltes d’elles estan fixades al calendari com Nadal (el 25 de desembre) o Sant Joan (el 24 de juny). Ambdues festes tenen una clara relació amb els dos solsticis, el d’hivern (21 de desembre) i el d’estiu (21 de juny). Totes dues festes es relacionen amb el moviment de translació que fa la Terra al voltant del Sol.

Els dies festius de Setmana Santa també tenen relació amb el moviment de la Terra al voltant del Sol i, a més, en aquest cas, s’hi afegeixen els de la Lluna.

setmana santa i lluna plena

La Setmana Santa comença el Diumenge de Rams dia en què es beneeixen les palmes i els palmons. Continua amb el Dijous i Divendres Sant i s’acaba amb el Diumenge i Dilluns de Pasqua.

El diumenge i dilluns de Pasqua s’escauen sempre després de la primera Lluna plena que segueix l’equinocci de primavera. Per tant, el Dijous Sant o el Divendres Sant sempre hi haurà Lluna plena i, el diumenge anterior, serà el Diumenge de Rams.

L’equinocci de primavera es dóna en el moment en què el Sol travessa el pla de l’equador, que sol ser al voltant del 20 de març, quan diem que comença la primavera.

La lluna plena es dóna cada 29,53 dies solars mitjans. La Lluna plena és una de les diferents fases que té aquest satèl·lit de la Terra. Les fases de la Lluna varien de manera cíclica a causa del seu moviment al voltant de la Terra i de la posició que hi ha entre aquestes dues i el Sol. La meitat de la Lluna que s’observa des de la Terra no sempre està il·luminada pel Sol sinó que varia des de la totalitat (lluna plena) fins a la nul·litat (lluna nova o vella). Entremig trobem les fases creixent i minvant en funció del grau d’il·luminació solar que rebi la Lluna.

Per tant, la Setmana Santa sempre serà després del solstici de primavera, quan el Sol il·lumini de manera total la meitat de la Lluna que es pot observar des de la Terra (Lluna plena).

A partir de la Setmana Santa es fixen moltes altres dates i festes senyalades al nostre calendari i que, per tant, tenen relació amb els moviments de la Lluna, la Terra i el Sol. En destaquen:

  • Les festes del Carnestoltes, el dimecres de cendra (enterrament de la sardina) és 47 dies abans de del Diumenge de Pasqua
  • La segona Pasqua és 49 després del Dilluns de Pasqua
  • El dia de Corpus (dijous de Patum a Berga, l’ou com balla a Barcelona, i les enramades d’Arbúcies o Sallent) el segon dijous després de la segona Pasqua.

 

 

Per tant, la Setmana Santa i la resta de dies festius i festes populars de cada nostra són una manifestació clara de la importància que tenia l’observació dels astres durant èpoques passades i de com es van fixar les dates i festivitats en un calendari en funció de les observacions de la natura i el cel. És un clar reflex de com els nostres avantpassats van saber-la observar, llegir i interpretar.

Ja no sóc verge

Vaig néixer el 27 d’agost i tota la vida m’han dit que sóc Verge. Però fa un temps que vaig descobrir al web de la NASA que enlloc de Verge, sóc Lleó. Resulta que els signes del zodíac que tots considerem com a vàlids serien correctes si haguéssim nascut a l’antiga Grècia però no al segle XX o XXI.

Però perquè explico tot això en un blog sobre ciència. Doncs perquè el que vull explicar no té res a veure amb l’astrologia sinó amb l’astronomia, que és la ciència que estudia els astres.

Comencem pel principi…

Què són els signes del zodíac?

Els signes del zodíac són una colla de constel·lacions, és a dir conjunts d’estrelles que formen una figura (un ós, un gegant, una verge, unes balances, etc.) traçada per línies imaginàries al cel, que passen al llarg d’un any pel zodíac. El zodíac o línia zodiacal, que en grec significa “casa dels animals“, és la regió de l’esfera celeste per on passa l’eclíptica de la terra i per on circulen les constel·lacions que el conformen.

3D05F711-0C5D-48ED-B57D-CF25CFFD53A3-2550-0000066E234E7683

El zodíac va ser creat fa uns 3.000 anys per astrònoms i estudiosos del sistema celeste de l’antiga Grècia que van seleccionar 12 constel·lacions (que en realitat són 13 perquè van ignorar la constel·lació de Serpentari) conegudes de l’esfera celeste i els hi van atribuir els noms i símbols que anomenem signes del zodíac. La constel·lació de Serpentari va ser omesa probablement perquè no els quadrava en la divisió del recorregut en parts iguals. Si dividien els 360º en 12 parts iguals, cadascuna d’elles tenia 30º cosa que no passa si es divideix en 13. Serpentari (o Ophiuchus) es pot observar al cel entre el 30 de novembre al 17 de desembre. Representa un home portant una serp sobre el braç, el Serpentari divideix la serp en dues parts: el cap i la cua.

Per tant, al llarg d’un any circulen per la línia zodiacal 13 constel·lacions que tenen forma d’Àries, Taure, Bessons, Cranc, Lleó, Verge, Balança, Escorpí, Serpentari, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos.

Què és l’eclíptica de la terra?

La terra, com a planeta del sistema solar, dóna voltes al voltant del sol i sobre ella mateixa a través d’un eix de rotació. El moviment de translació el fa sobre una el·lipse molt pròxima a una circumferència al voltant del sol, però no de manera perpendicular a causa de la inclinació del seu eix de rotació.

 

L’eclíptica de la terra és, per tant, la línia imaginària que dibuixa el sol al voltant de la terra des del seu pla, que no coincideix amb la línia imaginària de l’equador terrestre. És en aquesta eclíptica de la terra on circulen totes les constel·lacions que formen el zodíac.

Plan de l'eclíptica
By Caliver – Own work, Public Domain

Si aquest moviment fos estable, en aquesta eclíptica s’hi veurien els mateixos astres i constel·lacions (canviants durant d’un any) al llarg del temps. Els signes del zodíac han canviat a causa d’un altre moviment: la precessió dels equinoccis.

La precessió dels equinoccis és un moviment que afecta la terra que va descriure Hiparc el segle II a.C. Consisteix en un canvi lent i gradual d’orientació de l’eix de rotació de la terra de forma circular i amb una durada de 26.000 anys. Aquest moviment és causat per la força de la gravetat de la lluna i el sol, que fa que trontolli i que es comporti com una baldufa.

La250px-Precession-nutation-ES.svg  precessió dels equinoccis, és a dir el moviment que fa l’eix de la terra, fa que el nord polar sigui canviant i que durant unes dates sigui més proper a una estrella i en d’altres més proper a una altra. Avui dia, el pol és pròxim a l’estrella alfa de la Ossa Menor, que és l’estrella polar. Amb el pas dels anys, però, anirà canviant. Fins d’aquí a 26.000 anys no hi tornarà a haver el cel que tenim avui dia.

Per tant, els astres i les constel·lacions que veiem al cel l’any 2017 són molt diferents al les que podien veure els astrònoms grecs quan, 3.000 anys enrere, van crear el zodíac i els seus signes. Aproximadament, s’han avançat un mes sencer.

Aquest mateix fenomen és el que explica que actualment no puguem veure que les piràmides d’Egipte van ser construïdes amb una orientació molt clara cap als punts cardinals (Nord-Sud-Est-Oest). El nord polar ha anat canviant i, per tant, el nord que considerem avui no és el que hi havia al segle III, ni el nord de l’època en què es van construir les piràmides (s. VI a.C.).

En definitiva, cadascú de nosaltres té un signe zodiacal en funció del dia en què va néixer, que és la constel·lació principal que hi ha al cel. Ja hem vist que aquesta constel·lació no coincideix amb la que van veure els astrònoms grecs fa 3.000 anys. És voluntat de cadascú escollir si prefereix el signe del zodíac de l’antiga Grècia o l’actual.