Ja no sóc verge

Vaig néixer el 27 d’agost i tota la vida m’han dit que sóc Verge. Però fa un temps que vaig descobrir al web de la NASA que enlloc de Verge, sóc Lleó. Resulta que els signes del zodíac que tots considerem com a vàlids serien correctes si haguéssim nascut a l’antiga Grècia però no al segle XX o XXI.

Però perquè explico tot això en un blog sobre ciència. Doncs perquè el que vull explicar no té res a veure amb l’astrologia sinó amb l’astronomia, que és la ciència que estudia els astres.

Comencem pel principi…

Què són els signes del zodíac?

Els signes del zodíac són una colla de constel·lacions, és a dir conjunts d’estrelles que formen una figura (un ós, un gegant, una verge, unes balances, etc.) traçada per línies imaginàries al cel, que passen al llarg d’un any pel zodíac. El zodíac o línia zodiacal, que en grec significa “casa dels animals“, és la regió de l’esfera celeste per on passa l’eclíptica de la terra i per on circulen les constel·lacions que el conformen.

3D05F711-0C5D-48ED-B57D-CF25CFFD53A3-2550-0000066E234E7683

El zodíac va ser creat fa uns 3.000 anys per astrònoms i estudiosos del sistema celeste de l’antiga Grècia que van seleccionar 12 constel·lacions (que en realitat són 13 perquè van ignorar la constel·lació de Serpentari) conegudes de l’esfera celeste i els hi van atribuir els noms i símbols que anomenem signes del zodíac. La constel·lació de Serpentari va ser omesa probablement perquè no els quadrava en la divisió del recorregut en parts iguals. Si dividien els 360º en 12 parts iguals, cadascuna d’elles tenia 30º cosa que no passa si es divideix en 13. Serpentari (o Ophiuchus) es pot observar al cel entre el 30 de novembre al 17 de desembre. Representa un home portant una serp sobre el braç, el Serpentari divideix la serp en dues parts: el cap i la cua.

Per tant, al llarg d’un any circulen per la línia zodiacal 13 constel·lacions que tenen forma d’Àries, Taure, Bessons, Cranc, Lleó, Verge, Balança, Escorpí, Serpentari, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos.

Què és l’eclíptica de la terra?

La terra, com a planeta del sistema solar, dóna voltes al voltant del sol i sobre ella mateixa a través d’un eix de rotació. El moviment de translació el fa sobre una el·lipse molt pròxima a una circumferència al voltant del sol, però no de manera perpendicular a causa de la inclinació del seu eix de rotació.

 

L’eclíptica de la terra és, per tant, la línia imaginària que dibuixa el sol al voltant de la terra des del seu pla, que no coincideix amb la línia imaginària de l’equador terrestre. És en aquesta eclíptica de la terra on circulen totes les constel·lacions que formen el zodíac.

Plan de l'eclíptica
By Caliver – Own work, Public Domain

Si aquest moviment fos estable, en aquesta eclíptica s’hi veurien els mateixos astres i constel·lacions (canviants durant d’un any) al llarg del temps. Els signes del zodíac han canviat a causa d’un altre moviment: la precessió dels equinoccis.

La precessió dels equinoccis és un moviment que afecta la terra que va descriure Hiparc el segle II a.C. Consisteix en un canvi lent i gradual d’orientació de l’eix de rotació de la terra de forma circular i amb una durada de 26.000 anys. Aquest moviment és causat per la força de la gravetat de la lluna i el sol, que fa que trontolli i que es comporti com una baldufa.

La250px-Precession-nutation-ES.svg  precessió dels equinoccis, és a dir el moviment que fa l’eix de la terra, fa que el nord polar sigui canviant i que durant unes dates sigui més proper a una estrella i en d’altres més proper a una altra. Avui dia, el pol és pròxim a l’estrella alfa de la Ossa Menor, que és l’estrella polar. Amb el pas dels anys, però, anirà canviant. Fins d’aquí a 26.000 anys no hi tornarà a haver el cel que tenim avui dia.

Per tant, els astres i les constel·lacions que veiem al cel l’any 2017 són molt diferents al les que podien veure els astrònoms grecs quan, 3.000 anys enrere, van crear el zodíac i els seus signes. Aproximadament, s’han avançat un mes sencer.

Aquest mateix fenomen és el que explica que actualment no puguem veure que les piràmides d’Egipte van ser construïdes amb una orientació molt clara cap als punts cardinals (Nord-Sud-Est-Oest). El nord polar ha anat canviant i, per tant, el nord que considerem avui no és el que hi havia al segle III, ni el nord de l’època en què es van construir les piràmides (s. VI a.C.).

En definitiva, cadascú de nosaltres té un signe zodiacal en funció del dia en què va néixer, que és la constel·lació principal que hi ha al cel. Ja hem vist que aquesta constel·lació no coincideix amb la que van veure els astrònoms grecs fa 3.000 anys. És voluntat de cadascú escollir si prefereix el signe del zodíac de l’antiga Grècia o l’actual.

Esclat primaveral

Segon dissabte de Març. A primera hora, les set del matí, comença a sortir el sol. La glaçada és important. A mig matí el sol escalfa i la temperatura comença a pujar fins al migdia, quan la calor fa que comencem a anar en màniga de camisa. Els borrons dels arbres estan a punt d’esclatar, les mallerengues canten intensament, els arbusts més primerencs treuen les primeres flors i estols de cigonyes i grues sobrevolen la comarca d’Osona. Comencen a arribar les primeres orenetes. Són els senyals inequívocs que la primavera està a punt d’esclatar.

He de confessar que és un dels meus moments preferits de l’any. És un període màgic, on tot allò que semblava mort demostra que en realitat només estava adormit i torna, tot d’una, a prendre vida.

Però perquè passa?

La natura, les plantes i els animals tenen un cicle de vida adaptat i relacionat amb allò que hi ha i passa al seu voltant. Durant molts anys d’estudi, els científics (de disciplines com la biologia, ecologia, enginyeria forestal, la climatologia, entre d’altres) han investigat quins són els principals factors que desencadenen aquests canvis i han après que tant les plantes com els animals entenen els senyals que els arriben del clima més proper on viuen i els interpreten. Fan servir els canvis que es produeixen en els elements climàtics al llarg d’un any per determinar quin és el moment en què han de començar a fer els seus canvis (floració, foliació, migració, etc.). La ciència que estudia la relació que hi ha entre el clima i les manifestacions anuals de les plantes i els animals és la fenologia. 

De tots els fenomens meteorològics, n’hi ha tres de principals que provoquen que es desencadenin aquest conjunt de canvis, són els principals factors fenològics, dels què destaquen:

  • La insolació, entesa com a les hores de llum directa i/o indirecta
  • La temperatura
  • La precipitació (pluja, neu, etc.)

Cada espècie detecta aquests factors i els utilitza com a desencadenant del seu cicle biològic. L’inici del canvi biològic pot venir determinat per un dels factors o per diversos d’ells combinats.

Les cigonyes, que podem veure durant el mes de febrer fent nit en algun camp de la comarca d’Osona en la seva migració nord enllà, es guien per les hores de sol per a saber quin és el moment en què han d’iniciar els seus viatges. Aquests ocells passen l’hivern al sud, a l’Àfrica subsahariana i quan el dia comença a allargar-se inicien el seu viatge cap al Nord d’Europa, on hi ha bona part de les seves àrees de cria.

cigonya aterrant

Un altre grup d’animals que depèn en gran part de la precipitació i la temperatura per a desencadenar canvis en la seva activitat vital són els amfibis. Les granotes, els galàpets, les reinetes i bona part de les espècies d’amfibis aprofiten els estanys, basses, tolls d’aigua estancada i fins i tot algun bassal per a fer les seves postes. Per això, els és imprescindible detectar els canvis de temperatura i humitat a l’ambient que els envolta i assegurar que les seves postes acabin essent viables i assegurar així la continuïtat de l’espècie.

Finalment, les plantes són les més complertes ja que fan servir els tres factors climàtics alhora. Tenen en compte la insolació, la temperatura i la precipitació. A Catalunya, la diversitat climàtica fa que puguem trobar una gran diversitat de moments en què esdevé l’esclat primaveral. A la comarca d’Osona, a primers del mes de març podem trobar arbres i arbusts amb fulla (com el saüc), d’altres a què tot just els comencen a sortir els borrons (com els salzes o els freixes) i d’altres que semblen encara ben morts o adormits (com els roures). Altres zones més costaneres, amb un clima molt més mediterrani (més càlid i sec) en què la majoria d’aquestes espècies d’arbres i arbusts fan el canvi d’entre tres setmanes i quinze dies abans.

En definitiva, la natura i el medi natural es troben molt estretament lligats amb tots els fenomens que esdevenen a la terra. Són elements molt sensibles als canvis i, per tant, tenen una alta fragilitat. Queda pendent de veure com evolucionaran amb els canvi climàtic i amb els canvis de patró, sobretot d’augment de la temperatura i variació de la distribució de la precipitació. Ja hi ha dades que confirmen que bona part dels arbres comencen la floració d’entre dues i tres setmanes abans que anys enrere.

A Catalunya, l’any 2013, es va crear la Xarxa Fenologica de Catalunya amb l’objectiu d’estudiar l’evolució del clima i els possibles impactes del canvi climàtic a partir d’observacions fenològiques sistemàtiques arreu del territori català. Tot just fa quatre anys de la seva creació i, de moment no tenen dades per avaluar, però serà una bona eina per entendre l’evolució del clima i els canvis que causa en animals i plantes a casa nostra.