Quin doll d’aigua a la font…

Quin doll d’aigua a la font, ara que és vespre… deia Salvat Papasseit en el seu poema sense acabar.

Quin doll d’aigua a la font, i no en podem beure… diuen els habitants de la Plana de Vic.

No en podem beure perquè la majoria de les fonts tenen unes concentracions de nitrats molt per sobre del què la Organització Mundial de la Salut (OMS) considera potable.

Què són les fonts?

Les fonts són les surgències o punts per on surt l’aigua que hi ha acumulada sota terra, en el que en diem aqüífers o aigua subterrània. Quan plou, bona part de l’aigua que cau sobre terra, s’acumula entremig dels porus i petits espais que hi ha a les roques permeables de sota terra en forma de reserva hídrica. Ens ho hem d’imaginar com si fos una gran esponja on queda acumulada tota l’aigua. Quan l’aigua troba una esquerda o un punt que surt a l’exterior en aquestes roques, es forma una font.

font de la Redorta

Què són els nitrats?

Els nitrats són una de les formes orgàniques del nitrogen. Estan formats per un àtom de nitrogen i tres d’oxigen (NO3-). Són un dels nutrients més bàsics per al creixement de plantes, algues i de tot el conjunt dels productors primaris. Els nitrats es formen a través d’un procés biològic que fan els bacteris nitrificants: la nitrificació. Durant aquest procés s’oxida l’amoni formant nitrits, que també s’oxiden i formen els nitrats.

cicle nitrogen

Podem trobar nitrats als ecosistemes naturals, però sempre a concentracions molt baixes. Apareixen durant el procés de descomposició de la matèria orgànica (fulles, troncs, animals morts…) per part dels bacteris. De fet, al medi natural el nitrogen i el fòsfor, dos dels elements principals per a la vida, es troben en concentracions molt baixes. Són el que en diem, elements limitants, perquè costen de trobar.

Per altra banda, els nitrats són un dels elements més utilitzats en la producció agrícola (camps de conreu, horts, plantacions, etc.) com a adob, perquè les plantes creixin més i millor. Ja hem dit que de manera natural costen de trobar i, per tant, si volem que els camps produeixin, els hi hem d’afegir. Es poden utilitzar nitrats procedents de la indústria química o bé de derivats orgànics. Generalment, els adobs més utilitzats en l’agricultura solen ser fems (generalment de vaca o caball) i purins (residus líquids de defecacions provinents de granges de porcs).

Com van a parar els nitrats a les fonts?

Amb l’aplicació d’adobs als camps de conreu, les plantes fan servir la quantitat de nutrients (entre els que hi ha els nitrats) que necessiten per créixer i la resta queda acumulat al subsòl i l’aigua subterrània. Per tant, si hi posem la mida justa d’adobs, les plantes i els cultius l’aprofiten, creixen i tenim una bona producció. Quan adobem en excés, aquests nutrients queden acumulats en excés també a la terra, a les aigües subterrànies. Finalment, les fonts són la sortida de l’aigua subterrània a la superfície, per tants els nitrats hi han arribat a través dels camps del seu ús als camps de conreu.

En comarques com Osona, el Segrià, l’Alt Empordà o el Pla de l’Estany, l’excés de purins abocats als camps de conreu fa que les aigües subterrànies superin els llindars de concentració de nitrats permesos per l’OMS (50 mg/L). Arrel d’això, la majoria de les fonts porten el cartell d’aigua no potable.

Us deixo alguns enllaços amb dades i informació sobre la problemàtica dels nitrats a casa nostra.