Llibres per conèixer la natura

Recomanacions de llibres i recursos per a conèixer la natura a Catalunya.

Dimecres 26 d’abril de 2017. De bon matí ja he tret les plantes al jardí perquè l’aigua que cau del cel les deixi ben esplèndides. La previsió és de pluja per a tot avui i demà. Una primavera regalada que ens deixa dies com el d’avui i d’altres d’assolellats que permeten gaudir (sense quedar xops com ànecs) del medi natural.

Per això avui he pensat que seria bo recomanar llibres i material que pot servir per a conèixer la natura. Els mesos d’abril i maig són un dels millors moments per gaudir de la natura a casa nostra i, tot i que ja ha passat la diada de Sant Jordi, mai és tard per recomanar llibres, i menys si serveixen per conèixer i estimar la natura de casa nostra.

Així és que, a partir d’ara, ja no tindreu cap excusa per sortir a caminar amb els amics, la família, els i les amants i descobrir la fauna i la flora de les nostres contrades.

A l’enllaç següent hi ha uns quants llibres i recursos que són els que faig servir jo amb més asiduitat. Si algú en coneix més, benvinguts seràn!

Llibres per conèixer la natura

 

Quin doll d’aigua a la font…

Quin doll d’aigua a la font, ara que és vespre… deia Salvat Papasseit en el seu poema sense acabar.

Quin doll d’aigua a la font, i no en podem beure… diuen els habitants de la Plana de Vic.

No en podem beure perquè la majoria de les fonts tenen unes concentracions de nitrats molt per sobre del què la Organització Mundial de la Salut (OMS) considera potable.

Què són les fonts?

Les fonts són les surgències o punts per on surt l’aigua que hi ha acumulada sota terra, en el que en diem aqüífers o aigua subterrània. Quan plou, bona part de l’aigua que cau sobre terra, s’acumula entremig dels porus i petits espais que hi ha a les roques permeables de sota terra en forma de reserva hídrica. Ens ho hem d’imaginar com si fos una gran esponja on queda acumulada tota l’aigua. Quan l’aigua troba una esquerda o un punt que surt a l’exterior en aquestes roques, es forma una font.

font de la Redorta

Què són els nitrats?

Els nitrats són una de les formes orgàniques del nitrogen. Estan formats per un àtom de nitrogen i tres d’oxigen (NO3-). Són un dels nutrients més bàsics per al creixement de plantes, algues i de tot el conjunt dels productors primaris. Els nitrats es formen a través d’un procés biològic que fan els bacteris nitrificants: la nitrificació. Durant aquest procés s’oxida l’amoni formant nitrits, que també s’oxiden i formen els nitrats.

cicle nitrogen

Podem trobar nitrats als ecosistemes naturals, però sempre a concentracions molt baixes. Apareixen durant el procés de descomposició de la matèria orgànica (fulles, troncs, animals morts…) per part dels bacteris. De fet, al medi natural el nitrogen i el fòsfor, dos dels elements principals per a la vida, es troben en concentracions molt baixes. Són el que en diem, elements limitants, perquè costen de trobar.

Per altra banda, els nitrats són un dels elements més utilitzats en la producció agrícola (camps de conreu, horts, plantacions, etc.) com a adob, perquè les plantes creixin més i millor. Ja hem dit que de manera natural costen de trobar i, per tant, si volem que els camps produeixin, els hi hem d’afegir. Es poden utilitzar nitrats procedents de la indústria química o bé de derivats orgànics. Generalment, els adobs més utilitzats en l’agricultura solen ser fems (generalment de vaca o caball) i purins (residus líquids de defecacions provinents de granges de porcs).

Com van a parar els nitrats a les fonts?

Amb l’aplicació d’adobs als camps de conreu, les plantes fan servir la quantitat de nutrients (entre els que hi ha els nitrats) que necessiten per créixer i la resta queda acumulat al subsòl i l’aigua subterrània. Per tant, si hi posem la mida justa d’adobs, les plantes i els cultius l’aprofiten, creixen i tenim una bona producció. Quan adobem en excés, aquests nutrients queden acumulats en excés també a la terra, a les aigües subterrànies. Finalment, les fonts són la sortida de l’aigua subterrània a la superfície, per tants els nitrats hi han arribat a través dels camps del seu ús als camps de conreu.

En comarques com Osona, el Segrià, l’Alt Empordà o el Pla de l’Estany, l’excés de purins abocats als camps de conreu fa que les aigües subterrànies superin els llindars de concentració de nitrats permesos per l’OMS (50 mg/L). Arrel d’això, la majoria de les fonts porten el cartell d’aigua no potable.

Us deixo alguns enllaços amb dades i informació sobre la problemàtica dels nitrats a casa nostra.

 

Esclat primaveral

Segon dissabte de Març. A primera hora, les set del matí, comença a sortir el sol. La glaçada és important. A mig matí el sol escalfa i la temperatura comença a pujar fins al migdia, quan la calor fa que comencem a anar en màniga de camisa. Els borrons dels arbres estan a punt d’esclatar, les mallerengues canten intensament, els arbusts més primerencs treuen les primeres flors i estols de cigonyes i grues sobrevolen la comarca d’Osona. Comencen a arribar les primeres orenetes. Són els senyals inequívocs que la primavera està a punt d’esclatar.

He de confessar que és un dels meus moments preferits de l’any. És un període màgic, on tot allò que semblava mort demostra que en realitat només estava adormit i torna, tot d’una, a prendre vida.

Però perquè passa?

La natura, les plantes i els animals tenen un cicle de vida adaptat i relacionat amb allò que hi ha i passa al seu voltant. Durant molts anys d’estudi, els científics (de disciplines com la biologia, ecologia, enginyeria forestal, la climatologia, entre d’altres) han investigat quins són els principals factors que desencadenen aquests canvis i han après que tant les plantes com els animals entenen els senyals que els arriben del clima més proper on viuen i els interpreten. Fan servir els canvis que es produeixen en els elements climàtics al llarg d’un any per determinar quin és el moment en què han de començar a fer els seus canvis (floració, foliació, migració, etc.). La ciència que estudia la relació que hi ha entre el clima i les manifestacions anuals de les plantes i els animals és la fenologia. 

De tots els fenomens meteorològics, n’hi ha tres de principals que provoquen que es desencadenin aquest conjunt de canvis, són els principals factors fenològics, dels què destaquen:

  • La insolació, entesa com a les hores de llum directa i/o indirecta
  • La temperatura
  • La precipitació (pluja, neu, etc.)

Cada espècie detecta aquests factors i els utilitza com a desencadenant del seu cicle biològic. L’inici del canvi biològic pot venir determinat per un dels factors o per diversos d’ells combinats.

Les cigonyes, que podem veure durant el mes de febrer fent nit en algun camp de la comarca d’Osona en la seva migració nord enllà, es guien per les hores de sol per a saber quin és el moment en què han d’iniciar els seus viatges. Aquests ocells passen l’hivern al sud, a l’Àfrica subsahariana i quan el dia comença a allargar-se inicien el seu viatge cap al Nord d’Europa, on hi ha bona part de les seves àrees de cria.

cigonya aterrant

Un altre grup d’animals que depèn en gran part de la precipitació i la temperatura per a desencadenar canvis en la seva activitat vital són els amfibis. Les granotes, els galàpets, les reinetes i bona part de les espècies d’amfibis aprofiten els estanys, basses, tolls d’aigua estancada i fins i tot algun bassal per a fer les seves postes. Per això, els és imprescindible detectar els canvis de temperatura i humitat a l’ambient que els envolta i assegurar que les seves postes acabin essent viables i assegurar així la continuïtat de l’espècie.

Finalment, les plantes són les més complertes ja que fan servir els tres factors climàtics alhora. Tenen en compte la insolació, la temperatura i la precipitació. A Catalunya, la diversitat climàtica fa que puguem trobar una gran diversitat de moments en què esdevé l’esclat primaveral. A la comarca d’Osona, a primers del mes de març podem trobar arbres i arbusts amb fulla (com el saüc), d’altres a què tot just els comencen a sortir els borrons (com els salzes o els freixes) i d’altres que semblen encara ben morts o adormits (com els roures). Altres zones més costaneres, amb un clima molt més mediterrani (més càlid i sec) en què la majoria d’aquestes espècies d’arbres i arbusts fan el canvi d’entre tres setmanes i quinze dies abans.

En definitiva, la natura i el medi natural es troben molt estretament lligats amb tots els fenomens que esdevenen a la terra. Són elements molt sensibles als canvis i, per tant, tenen una alta fragilitat. Queda pendent de veure com evolucionaran amb els canvi climàtic i amb els canvis de patró, sobretot d’augment de la temperatura i variació de la distribució de la precipitació. Ja hi ha dades que confirmen que bona part dels arbres comencen la floració d’entre dues i tres setmanes abans que anys enrere.

A Catalunya, l’any 2013, es va crear la Xarxa Fenologica de Catalunya amb l’objectiu d’estudiar l’evolució del clima i els possibles impactes del canvi climàtic a partir d’observacions fenològiques sistemàtiques arreu del territori català. Tot just fa quatre anys de la seva creació i, de moment no tenen dades per avaluar, però serà una bona eina per entendre l’evolució del clima i els canvis que causa en animals i plantes a casa nostra.