Quin doll d’aigua a la font…

Quin doll d’aigua a la font, ara que és vespre… deia Salvat Papasseit en el seu poema sense acabar.

Quin doll d’aigua a la font, i no en podem beure… diuen els habitants de la Plana de Vic.

No en podem beure perquè la majoria de les fonts tenen unes concentracions de nitrats molt per sobre del què la Organització Mundial de la Salut (OMS) considera potable.

Què són les fonts?

Les fonts són les surgències o punts per on surt l’aigua que hi ha acumulada sota terra, en el que en diem aqüífers o aigua subterrània. Quan plou, bona part de l’aigua que cau sobre terra, s’acumula entremig dels porus i petits espais que hi ha a les roques permeables de sota terra en forma de reserva hídrica. Ens ho hem d’imaginar com si fos una gran esponja on queda acumulada tota l’aigua. Quan l’aigua troba una esquerda o un punt que surt a l’exterior en aquestes roques, es forma una font.

font de la Redorta

Què són els nitrats?

Els nitrats són una de les formes orgàniques del nitrogen. Estan formats per un àtom de nitrogen i tres d’oxigen (NO3-). Són un dels nutrients més bàsics per al creixement de plantes, algues i de tot el conjunt dels productors primaris. Els nitrats es formen a través d’un procés biològic que fan els bacteris nitrificants: la nitrificació. Durant aquest procés s’oxida l’amoni formant nitrits, que també s’oxiden i formen els nitrats.

cicle nitrogen

Podem trobar nitrats als ecosistemes naturals, però sempre a concentracions molt baixes. Apareixen durant el procés de descomposició de la matèria orgànica (fulles, troncs, animals morts…) per part dels bacteris. De fet, al medi natural el nitrogen i el fòsfor, dos dels elements principals per a la vida, es troben en concentracions molt baixes. Són el que en diem, elements limitants, perquè costen de trobar.

Per altra banda, els nitrats són un dels elements més utilitzats en la producció agrícola (camps de conreu, horts, plantacions, etc.) com a adob, perquè les plantes creixin més i millor. Ja hem dit que de manera natural costen de trobar i, per tant, si volem que els camps produeixin, els hi hem d’afegir. Es poden utilitzar nitrats procedents de la indústria química o bé de derivats orgànics. Generalment, els adobs més utilitzats en l’agricultura solen ser fems (generalment de vaca o caball) i purins (residus líquids de defecacions provinents de granges de porcs).

Com van a parar els nitrats a les fonts?

Amb l’aplicació d’adobs als camps de conreu, les plantes fan servir la quantitat de nutrients (entre els que hi ha els nitrats) que necessiten per créixer i la resta queda acumulat al subsòl i l’aigua subterrània. Per tant, si hi posem la mida justa d’adobs, les plantes i els cultius l’aprofiten, creixen i tenim una bona producció. Quan adobem en excés, aquests nutrients queden acumulats en excés també a la terra, a les aigües subterrànies. Finalment, les fonts són la sortida de l’aigua subterrània a la superfície, per tants els nitrats hi han arribat a través dels camps del seu ús als camps de conreu.

En comarques com Osona, el Segrià, l’Alt Empordà o el Pla de l’Estany, l’excés de purins abocats als camps de conreu fa que les aigües subterrànies superin els llindars de concentració de nitrats permesos per l’OMS (50 mg/L). Arrel d’això, la majoria de les fonts porten el cartell d’aigua no potable.

Us deixo alguns enllaços amb dades i informació sobre la problemàtica dels nitrats a casa nostra.

 

Ja no sóc verge

Vaig néixer el 27 d’agost i tota la vida m’han dit que sóc Verge. Però fa un temps que vaig descobrir al web de la NASA que enlloc de Verge, sóc Lleó. Resulta que els signes del zodíac que tots considerem com a vàlids serien correctes si haguéssim nascut a l’antiga Grècia però no al segle XX o XXI.

Però perquè explico tot això en un blog sobre ciència. Doncs perquè el que vull explicar no té res a veure amb l’astrologia sinó amb l’astronomia, que és la ciència que estudia els astres.

Comencem pel principi…

Què són els signes del zodíac?

Els signes del zodíac són una colla de constel·lacions, és a dir conjunts d’estrelles que formen una figura (un ós, un gegant, una verge, unes balances, etc.) traçada per línies imaginàries al cel, que passen al llarg d’un any pel zodíac. El zodíac o línia zodiacal, que en grec significa “casa dels animals“, és la regió de l’esfera celeste per on passa l’eclíptica de la terra i per on circulen les constel·lacions que el conformen.

3D05F711-0C5D-48ED-B57D-CF25CFFD53A3-2550-0000066E234E7683

El zodíac va ser creat fa uns 3.000 anys per astrònoms i estudiosos del sistema celeste de l’antiga Grècia que van seleccionar 12 constel·lacions (que en realitat són 13 perquè van ignorar la constel·lació de Serpentari) conegudes de l’esfera celeste i els hi van atribuir els noms i símbols que anomenem signes del zodíac. La constel·lació de Serpentari va ser omesa probablement perquè no els quadrava en la divisió del recorregut en parts iguals. Si dividien els 360º en 12 parts iguals, cadascuna d’elles tenia 30º cosa que no passa si es divideix en 13. Serpentari (o Ophiuchus) es pot observar al cel entre el 30 de novembre al 17 de desembre. Representa un home portant una serp sobre el braç, el Serpentari divideix la serp en dues parts: el cap i la cua.

Per tant, al llarg d’un any circulen per la línia zodiacal 13 constel·lacions que tenen forma d’Àries, Taure, Bessons, Cranc, Lleó, Verge, Balança, Escorpí, Serpentari, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos.

Què és l’eclíptica de la terra?

La terra, com a planeta del sistema solar, dóna voltes al voltant del sol i sobre ella mateixa a través d’un eix de rotació. El moviment de translació el fa sobre una el·lipse molt pròxima a una circumferència al voltant del sol, però no de manera perpendicular a causa de la inclinació del seu eix de rotació.

 

L’eclíptica de la terra és, per tant, la línia imaginària que dibuixa el sol al voltant de la terra des del seu pla, que no coincideix amb la línia imaginària de l’equador terrestre. És en aquesta eclíptica de la terra on circulen totes les constel·lacions que formen el zodíac.

Plan de l'eclíptica
By Caliver – Own work, Public Domain

Si aquest moviment fos estable, en aquesta eclíptica s’hi veurien els mateixos astres i constel·lacions (canviants durant d’un any) al llarg del temps. Els signes del zodíac han canviat a causa d’un altre moviment: la precessió dels equinoccis.

La precessió dels equinoccis és un moviment que afecta la terra que va descriure Hiparc el segle II a.C. Consisteix en un canvi lent i gradual d’orientació de l’eix de rotació de la terra de forma circular i amb una durada de 26.000 anys. Aquest moviment és causat per la força de la gravetat de la lluna i el sol, que fa que trontolli i que es comporti com una baldufa.

La250px-Precession-nutation-ES.svg  precessió dels equinoccis, és a dir el moviment que fa l’eix de la terra, fa que el nord polar sigui canviant i que durant unes dates sigui més proper a una estrella i en d’altres més proper a una altra. Avui dia, el pol és pròxim a l’estrella alfa de la Ossa Menor, que és l’estrella polar. Amb el pas dels anys, però, anirà canviant. Fins d’aquí a 26.000 anys no hi tornarà a haver el cel que tenim avui dia.

Per tant, els astres i les constel·lacions que veiem al cel l’any 2017 són molt diferents al les que podien veure els astrònoms grecs quan, 3.000 anys enrere, van crear el zodíac i els seus signes. Aproximadament, s’han avançat un mes sencer.

Aquest mateix fenomen és el que explica que actualment no puguem veure que les piràmides d’Egipte van ser construïdes amb una orientació molt clara cap als punts cardinals (Nord-Sud-Est-Oest). El nord polar ha anat canviant i, per tant, el nord que considerem avui no és el que hi havia al segle III, ni el nord de l’època en què es van construir les piràmides (s. VI a.C.).

En definitiva, cadascú de nosaltres té un signe zodiacal en funció del dia en què va néixer, que és la constel·lació principal que hi ha al cel. Ja hem vist que aquesta constel·lació no coincideix amb la que van veure els astrònoms grecs fa 3.000 anys. És voluntat de cadascú escollir si prefereix el signe del zodíac de l’antiga Grècia o l’actual.